Deien els clàssics que on hi ha societat, hi ha dret. I en aquest sentit, el dret ha estat, juntament amb la llengua, un dels elements definitoris de la societat catalana. Aquesta vinculació s’havia vist històricament reflectida en el desenvolupament d’un sistema institucional i jurídic propi que es va mantenir entre els més avançats d’Europa fins al col·lapse de 1714. Des de llavors, i malgrat no disposar d’un ordenament jurídic propi, aquesta vinculació dels catalans al dret s’ha mantingut fins a arribar als nostres dies com a senyal d’identitat. Tanmateix, aquesta evolució ha estat desigual si es comparen el dret privat i el dret públic. Mentre que en el dret privat s’han pogut mantenir i fins i tot, actualitzar les normes i institucions pròpies, en canvi, el dret públic es va anar veient progressivament anorreat a partir del decret de Nova Planta i solament s’ha pogut recuperar a partir de 1977, com a part del dret autonòmic espanyol.
Tot i això, el dret públic continua ben present en els debats més transcendentals que encara la societat catalana del segle XXI: el dret a fer ús de la llengua catalana i el seu reflex en l’ensenyament, el sistema de finançament i la seva repercussió sobre la pressió fiscal que pateixen els catalans, l’aspiració a una societat inclusiva i els principis d’igualtat i no-discriminació, l’eficàcia de l’Administració, la solució dels conflictes entre administració i ciutadania, l’organització territorial del país i per sobre de tot, l’abast i els límits del caràcter nacional de Catalunya en les seves relacions amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional, són temes recurrents en els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Per tot això resulta especialment pertinent fer una reflexió sobre el dret públic català en el segle XXI. Allò que és i allò que podria ser. I en aquest sentit proposem fer una anàlisi de l’ordenament juridicopúblic aplicable a Catalunya prenent com a referència els antecedents històrics, d’una banda, i el dret comparat, de l’altra. Aquest enfocament obre una perspectiva en l’estudi del dret públic de Catalunya que va molt més enllà de la mera descripció del sistema institucional autonòmic per analitzar el dret públic de Catalunya com un tot, amb totes les potencialitats que ofereix per a respondre als interessos i les aspiracions de la ciutadania catalana.
• A què ens referim quan parlem d’esperit del dret públic català? Principis bàsics i institucions del Dret Públic Català. Conceptualització i contextualització • El dret públic català, un model per a un segle XXI de canvis i esperança
Tema II
• Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres passades i presents. Dret comparat. • La protecció dels drets: similituds i diferències entre el règim català anterior a 1714 i l’actual sistema de protecció. Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional. Comparació amb les institucions actuals.
Tema III • Llei, dret i ciutadania. De les constitucions de Catalunya al constitucionalisme actual. • Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català aplicables avui dia.
Tema IV • Universalisme i europeisme com a tret característic dels iuspublicistes catalans. De Llull i Eiximenis a l’Estatut d’Autonomia de 2006 (i més enllà)
Tema V • La reivindicació confederal en la configuració de l’Estat: entre el record de la Corona d’Aragó i l’Espanya plurinacional
Tema VI • L’organització territorial de Catalunya. Les característiques pròpies del règim local de Catalunya. El seu origen històric i la seva evolució. Un cas concret: el dret urbanístic propi de Catalunya. • Possibilitats d’impulsar una organització territorial adaptada a les necessitats de la societat catalana.
Tema VII
• L’ esperit del dret públic català en la modernització de l’administració. • Els principis de bona administració i de bon govern presents en el dret públic català. Un model de gestió pública d’origen català adequat a la bona administració i el bon govern.
DESTINATARIS
• Estudiants i graduats/es en Dret i en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats.
• Professionals dels ens locals interessats en el Dret públic.
PROFESSORAT
Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional, Departament de Ciència Política i de Dret Públic, UAB
Dra. Judith Gifreu Font, professora titular de dret administratiu i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Locals, UAB
Dr. Ferran Armengol Ferrer, professor associat de Dret Internacional Públic i Relacions internacionals, UB
Dr. Joan Anton Font Monclús, secretari general, Ajuntament de Tarragona i professor associat de dret administratiu, URV
Dr. Isidre Llucià Sabarich, Ex Secretari d’administració Local, professor associat, UAB Dr. Ricard Brotat Jubert, professor associat de Dret Constitucional, UAB
Dr. Xavier Forcadell Esteller, professor associat de dret administratiu, Departament de Dret Públic, URV
DADES D'INTERÈS
Import: 440€. Opció de beca per import del 50% de la matrícula.
Direcció acadèmica:
Dr. Isidre Llucià i Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional, UAB
Dra. Judith Gifreu i Font, professora titular de dret administratiu i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, UAB
Coordinació tècnica:
Dr. Isidre Llucià i Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
Sra. Eva Batayé Mármol, tècnica de formació, programes i publicacions de l'ACM.
Període lectiu:
1a sessió, 3 d’abril: Inauguració i Tema 1 (presencial)
2a sessió, 10 d’abril: tema 2 (1a part)
3a sessió, 17 d’abril: tema 2 (2a part)
4a sessió, 24 d’abril: tema 3
5a sessió, 8 de maig: exercici de control i taula rodona
6a sessió, 15 de maig: tema 4
7a sessió, 22 de maig : tema 5 (1a part)
8a sessió, 29 de maig: tema 5 (2a part)
9a sessió, 5 de juny: tema 6
10a sessió, 12 de juny: Tema 7
11a sessió, 19 de juny: presentació treballs finals i taula rodona (presencial)
Horari: De 16.00 a 18.30 h
Format: Semipresencial (9 sessions online i 2 presencials)
Lloc de realització de les sessions presencials:
Sala de Graus, Facultat de Dret, Campus Bellaterra, UAB
Per a més informació:
Dr. Isidre Llucià i Sabarich tel. 609.111.964 - 972.44.98.39 - isidre@llucia.cat