DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf)
El dia 9 d’abril de 2022 es va publicar al BOE la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per una Economia Circular (d’ara endavant, LRSCEC).
Amb motiu de la publicació d’aquesta Llei, els Serveis Jurídics de l’ACM van elaborar una nota-resum del text complet de la LRSCEC amb data 6 de juliol de 2022. També es van elaborar sengles notes específiques sobre les mesures en els àmbits de la contractació pública i de les hisendes locals per part de les Oficines de Contractació Pública Local i l’Oficina d’Hisendes Locals adscrites als Serveis Jurídics de l’ACM, respectivament. Posteriorment, amb ocasió de la publicació de Guia per a la contractació del servei de recollida i gestió de residus tèxtils de l’Agència de Residus de Catalunya (a la qual també ens referirem en aquesta Nota), l’Oficina de Contractació va elaborar una nota sobre les obligacions dels ens locals en matèria de recollida i gestió de residus tèxtils i la contractació del servei.
Per últim, atesa la seva importància i els dubtes interpretatius que estava generant l’aprovació d’una nova taxa de residus diferenciada, específica i no deficitària en els termes establerts a l’art. 11.3 LRSCEC, es va posar en marxa un apartat específic a la pàgina web de l’ACM per anar recopilant i actualitzant la informació d'interès al voltant de la nova taxa de residus en base a diferents models d’ordenances i guies elaborats per ens com la Diputació de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya.
Ara, amb l’entrada del nou any 2025, és convenient l’elaboració d’una nova nota informativa a efectes de recordar les noves obligacions de recollida separada de certes fraccions de residus, aplicables a partir del proper 31 de desembre de 2024, tot recopilant la informació i documents que puguin ser d’interès.
1. La recollida separada de residus per a la seva valorització d’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril
Amb caràcter introductori, l’article 24.1 LRSCEC estableix que «les autoritats competents adoptaran les mesures necessàries per assegurar que els residus es destinin a preparació per a la reutilització, reciclatge o altres operacions de valorització, de conformitat amb els articles 7 i 8». En aquest sentit, cal tenir en compte l’establert a l’article 8 («jerarquia de residus»): «Les autoritats competents, en el desenvolupament de les polítiques i de la legislació en matèria de prevenció i gestió de residus, aplicaran per aconseguir el millor resultat mediambiental global, la jerarquia de residus pel següent ordre de prioritat:
- a) Prevenció,
- b) preparació per a la reutilització,
- c) reciclatge,
- d) un altre tipus de valorització, inclosa la valorització energètica,
- e) eliminació (...)».
Cal estar al que preveu l’art. 26 LRSCEC pel que fa als objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització als quals ens remetem.
També, a efectes interpretatius, s’han de tenir en compte les definicions dels diferents conceptes (per exemple, del termes valorització, reciclatge o prevenció) que efectua l’article 2 LRSCEC.
Pel que fa a l’article 25, article que dona lloc a aquesta nota informativa, s’hi estableix el següent:
«1. A fi de facilitar o millorar el que es disposa en l'article 24, amb caràcter general, els residus es recolliran per separat i no es barrejaran amb altres residus o altres materials amb propietats diferents i, en el cas dels residus perillosos, es retiraran, abans o durant la valorització, les substàncies, mescles i components perillosos que continguin aquests residus, amb la finalitat que siguin tractats conforme als articles 7 i 8.
Es prohibeix la incineració, amb o sense valorització energètica, i el dipòsit en abocador dels residus recollits de manera separada per a la seva preparació per a la reutilització i per al seu reciclatge, de conformitat amb l'article 24, a excepció dels residus generats en les operacions de preparació per a la reutilització i de reciclatge d'aquests residus recollits de manera separada, que hauran de destinar-se, de conformitat amb l'ordre de prioritat establert en l'article 8, a altres operacions de valorització disponibles i només podran destinar-se a incineració o dipòsit en abocador, si aquests últims destins ofereixen el millor resultat mediambiental.
2. Per a facilitar la preparació per a la reutilització i el reciclatge d'alta qualitat, de conformitat amb els articles 24.2 i 24.3, les entitats locals establiran la recollida separada de, almenys, les següents fraccions de residus de competència local:
a) El paper, els metalls, el plàstic i el vidre,
b) els bioresidus d'origen domèstic abans del 30 de juny de 2022 per a les entitats locals amb població de dret superior a cinc mil habitants, i abans del 31 de desembre de 2023 per a la resta. S'entendrà també com a recollida separada de bioresidus la separació i reciclatge en origen mitjançant compostatge domèstic o comunitari,
c) els residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024,
d) els olis de cuina usats abans del 31 de desembre de 2024,
e) els residus domèstics perillosos abans del 31 de desembre de 2024, per a garantir que no contaminin altres fluxos de residus de competència local,
f) els residus voluminosos (residus de mobles i estris) abans del 31 de desembre de 2024, i
g) altres fraccions de residus determinades reglamentàriament.
Entre els models de recollida de les fraccions anteriors que estableixin les entitats locals s'hauran de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l'ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ràtios de recollida similars (...)».
Termini | Tipus de residus |
Ja s’aplicava abans de l’entrada en vigor de la LRSCEC | Paper, metalls, plàstic i vidre |
Abans del 30 de juny de 2022 per a les entitats locals amb una població superior als 5.000 habitants. Abans del 31 de desembre de 2023 per a la resta. | Bioresidus d’origen domèstic. Percentatge màxim d’impropis permès: 20% (des de 2022) i 15% (des de 2027) |
Abans del 31 de desembre de 2024. |
Residus tèxtils |
Olis de cuina usats | |
Residus domèstics perillosos | |
Residus voluminosos (mobles i estris) |
L’art. 2.ar) de la LRSCEC defineix els residus de competència local com «els residus gestionats per les entitats locals, d’acord amb l’establert a l’article 12.5». Per una altra banda, pel que fa al concepte de «residus domèstics» també present en el precepte, l’article 2.at) LRSCEC els defineix com els «residus perillosos o no perillosos generats per les llars com a conseqüència d’activitats domèstiques. Es consideren també residus domèstics els similars en composició i quantitat als anteriors generats en serveis i indústries, que no es generin a conseqüència de l'activitat pròpia del servei o indústria.
S'inclouen també en aquesta categoria els residus que es generen en les llars, com ara olis de cuina usats, aparells elèctrics i electrònics, tèxtil, piles, acumuladors, mobles, estris i matalassos, així com els residus i enderrocs procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària.
Tindran la consideració de residus domèstics, els residus procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els vehicles abandonats».
En aquest sentit, el concepte de «residus domèstics» es contraposa a les altres categories existents com, per exemple, els «residus comercials» [art. 2.aq)] o els «residus industrials» [art. 2.au)] i és complementària de la noció de «residus municipals» inclosa a l’article 2.av) LRSCEC que estableix el següent:
«av) «Residus municipals»:
1r Els residus barrejats i els residus recollits de manera separada d'origen domèstic, inclosos paper i cartó, vidre, metalls, plàstics, bioresidus, fusta, tèxtils, envasos, residus d'aparells elèctrics i electrònics, residus de piles i acumuladors, residus perillosos de la llar i residus voluminosos, inclosos els matalassos i els mobles,
2n els residus barrejats i els residus recollits de manera separada procedents d'altres fonts, quan aquests residus siguin similars en naturalesa i composició als residus d'origen domèstic.
Els residus municipals no comprenen els residus procedents de la producció, l'agricultura, la silvicultura, la pesca, les fosses sèptiques i la xarxa de clavegueram i plantes de tractament d'aigües residuals, inclosos els llots de depuradora, els vehicles al final de la seva vida útil ni els residus de construcció i demolició.
La present definició s'introdueix a l'efecte de determinar l'àmbit d'aplicació dels objectius en matèria de preparació per a la reutilització i de reciclatge i les seves normes de càlcul establerts en aquesta llei i s'entén sense perjudici de la distribució de responsabilitats per a la gestió de residus entre els agents públics i privats a la llum de la distribució de competències establerta en l'article 12.5».
Per últim, cal recordar que la disposició final vuitena de la LRSCEC estableix que «les entitats locals aprovaran les ordenances previstes en l'article 12.5 d'aquesta llei a partir de l'entrada en vigor d'aquesta, de manera que es garanteixi el compliment de les noves obligacions relatives a la recollida i gestió dels residus de la seva competència en els terminis fixats. En absència d'aquestes, s'aplicaran les normes que aprovin les comunitats autònomes». En aquest sentit, també s’ha de tenir en compte les competències que l’article 12.5 LRSCEC atribueix a les entitats locals, al qual ens remetem.
2. Recollida separada de residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024
En primer lloc, com ja hem dit, l’article 25.2.c) de la LRSCEC estableix l’obligació que les entitats locals estableixin la recollida separada dels «residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024 (...)».
En la nota elaborada per l’Oficina de Contractació Pública Local el dia 10 de juliol de 2024 amb ocasió de la publicació de la Guia per a la contractació del servei de recollida i gestió de residus tèxtils, de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) vam dir el següent sobre la contractació del servei de gestió de residus tèxtils i l’obligació que, d’acord amb la disposició addicional 19ª de la LRSCEC, es reservi almenys el 50% de l’import de l’adjudicació a la contractació reservada amb empreses d’Inserció i Centres Especials de Treball:
«El servei de gestió de residus tèxtils (que inclou les obligacions de recollida, transport i tractament) s'han de licitar i adjudicar a través dels procediments de la LCSP, per la qual cosa queda exclosa la possibilitat de gestionar aquest servei a través d’altres fórmules jurídiques històricament utilitzades, com els convenis de col·laboració o l’autorització d’ús de sòl públic.
Almenys el 50% de l’import d’adjudicació ha de ser objecte de contractació reservada a empreses d'inserció i centres especials d'ocupació d'iniciativa social autoritzats per al tractament de residus, d’acord amb la regulació prevista pels contractes reservats de la DA 4a de la LCSP. En cas contrari, l'Administració pública i l'òrgan de contractació ho han de justificar degudament i motivadament en l'expedient i pot ser objecte de recurs especial o dels recursos establerts en matèria de contractació pública (DA 19a).
En aquest sentit, cal recordar que en l’anunci de licitació s’ha de fer referència a la DA 4a i que en els procediments de contractació en els quals s’aplica aquesta reserva no és procedent exigir la garantia definitiva de l’art. 107 LCSP, excepte en els casos en què l’òrgan de contractació, per motius excepcionals, ho consideri necessari i així ho justifiqui motivadament en l’expedient.
L’Agència de Residus de Catalunya ha publicat la Guia per a la contractació del servei de recollida i gestió de residus tèxtils, eina de molta utilitat per facilitar el compliment de les disposicions esmentades de la Llei. La guia proposa dos models de recollida selectiva del tèxtil i fa una anàlisi exhaustiva dels aspectes contractuals més importants a tenir en compte a l’hora de licitar el servei de gestió de residus tèxtils (per exemple, el règim jurídic del contracte, la configuració de la licitació, pressupost del servei, condicions especials d’execució, etc.).
La guia presenta tres opcions pel que fa a la configuració de la prestació objecte de la licitació:
- Contracte específic: licitació exclusivament del servei de recollida i gestió del residu tèxtil.
- Contractació global amb lot específic: licitació de recollida i gestió de diversos residus amb un lot específic per al residu tèxtil.
- Contractació global sense lot específic: licitació de recollida i gestió de diversos residus, inclòs el residu tèxtil. Cal justificar específicament en l’expedient per què, segons la normativa de referència, no es divideix el contracte en lots i com es dona compliment a la DA 19a de la Llei 7/2022 en aquest context.
La guia també recorda que, en tot cas, la redacció de la DA 19a de la Llei 7/2022 impedeix considerar-ne el compliment mitjançant altres tècniques com les d’obligar a subcontractar la prestació, en cas que no hi hagi la divisió per lots o contracte específic, ja que, malgrat que pot satisfer el resultat d’incentivar la participació d’empreses d’inserció i centres especials de treball d’iniciativa social, no és la via prevista a la Llei».
Per una altra banda, la disposició final setena de la LRSCEC estableix que en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor de la Llei 7/2022, s’han de desplegar reglamentàriament règims de responsabilitat ampliada del productor per, entre d’altres, els tèxtils. Aquest sistema de responsabilitat del productor es regula al títol IV de la Llei.
3. Recollida separada dels olis de cuina usats abans del 31 de desembre de 2024
En segon lloc, l’article 25.2.d) de la LRSCEC estableix l’obligació de recollida separada dels «olis de cuina usats abans del 31 de desembre de 2024». L’art. 2.a) LRSCEC defineix l’oli de cuina usat com el «residu de greixos d'origen vegetal i animal que es genera després de ser utilitzat en el cuinat d'aliments en l'àmbit domèstic, centres i institucions, hostaleria, restauració i anàlegs».
L’oli de cuina usat (sigui l’oli d’oliva, de gira-sol o altres llavors) és un producte molt utilitzat diàriament en les cuines domestiques així com en moltes activitats del canal HORECA (acrònim corresponent a “hotels, restaurants i cafeteries”). Actualment, a Catalunya es reciclen unes 1.700 tones anuals d’oli de cuina usat d’origen domiciliari d’acord amb dades de l’any 2022 de l’ARC encara que es van generar al voltant de 17.500 tones d’oli de cuina usat en el total de les llars catalanes. En aquest sentit, a banda de l’obligació establerta a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), aprovat pel Reial Decret 210/2018, de 6 d’abril, inclou, entre els objectius estratègics per a la gestió dels residus a Catalunya, la recollida selectiva dels residus d’olis de cuina usats.
Per una altra banda, l’Agència de Residus de Catalunya ha elaborat una Guia informativa sobre la recollida selectiva de l’oli de cuina usat (gener de 2024) que en el seu apartat III.1.3 analitza la gestió del servei de recollida i el procediment de contractació en els termes següents:
«La tipologia de les empreses que cal contractar per a la gestió del servei és variada i cal buscar l’opció que més s’adapti al sistema dissenyat. El servei de recollida de l’oli de cuina usat el poden realitzar les entitats locals directament o mitjançant qualsevol altra forma de gestió prevista a la legislació sobre règim local. Caldrà fer la licitació d’aquests serveis i l’adjudicació dels corresponents contractes públics, sempre que la recollida i/o el tractament de l’oli de cuina usat requereixi d’una contraprestació econòmica o que de l’activitat derivi un benefici per al contractista, situacions pròpies de contractes onerosos regulats per la Llei de contractes del sector públic.
Els convenis únicament es poden aplicar en els supòsits específics que es compleixin els requisits de la Llei de contractes del sector públic, recollits als articles 47 a 50 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i a l’article 6 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Addicionalment, el conveni ha de possibilitar, efectivament, la col·laboració per a la consecució d’un fi d’interès general i comú per a l’entitat local i l’empresa que gestioni l’oli de cuina usat.
És molt important saber quins són els requisits legals necessaris abans de fer la contractació i tenir-los sempre en compte per garantir una bona execució del servei. Una vegada el servei estigui contractat, la via establerta per informar a l’Agència de Residus de Catalunya dels instruments de gestió i dels models de recollida implantats és la Declaració de l’Estat Actual (DEA) de la recollida selectiva.
Hi ha diverses opcions per a la contractació del servei de recollida d’oli de cuina usat:
- Mitjançant l’empresa de recollida de la resta de fraccions de residus municipals (ja sigui a partir d’una empresa externa o municipal) o de qualsevol altra empresa externa de recollida.
- Mitjançant un centre especial de treball d’iniciativa social o una empresa d’inserció. Amb la col·laboració d’aquest tipus d’empreses, s’atorga valor afegit al servei.
La llei preveu la reserva del dret a participar en els procediments d’adjudicació de determinats contractes o lots a favor d’aquests centres o empreses, i així doncs, la possibilitat de fer reserva d’un percentatge mínim de l’execució d’aquests contractes. Aquests contractes faciliten la inclusió social i l’accés a l’ocupació de les persones en situació o risc d’exclusió.
En qualsevol cas, és imprescindible que l’empresa contractada per fer la recollida estigui donada d’alta al Registre General de Transportistes de Residus de Catalunya per al grup 19 (“Olis vegetals”). Independentment de l’empresa contractada per a la recollida i el transport del residu, cal disposar d’un contracte amb la planta gestora que realitzi la valorització de l’oli de cuina usat i donar compliment a tots els requisits documentals del Reial Decret 553/2020, de 2 de juny, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior de l’Estat.
Si es decideix que l’empresa contractada per fer la recollida i el transport del residu pot decidir la destinació de l’oli de cuina usat, ha d’estar donada d’alta com a agent o negociant al corresponent Registre general de persones gestores de residus de Catalunya per al codi LER 200125 (“Olis i greixos comestibles”).
Als criteris d’adjudicació de la licitació s’han d’especificar tots aquests requisits i l’obligació de dur el control documental per a un seguiment de les quantitats recollides i gestionades d’oli de cuina usat (...)».
També, l’article 29 LRSCEC fa referència als olis usats -cal entendre que es refereix a olis usats diferents dels de cuina- i estableix el següent:
«1. Sens perjudici de les obligacions sobre la gestió de residus perillosos establertes en l'article 21, la gestió dels olis usats haurà de complir les següents condicions:
- a) Es recolliran per separat, tret que la recollida separada no sigui tècnicament viable tenint en compte les bones pràctiques.
- b) Es tractaran donant prioritat a la regeneració o, de manera alternativa, a altres operacions de reciclatge amb un resultat mediambiental global equivalent o millor que la regeneració, de conformitat amb els articles 7 i 8.
- c) Els olis usats de diferents característiques no es barrejaran, ni els olis usats es barrejaran amb altres tipus de residus o substàncies, si aquesta mescla impedeix la seva regeneració o una altra operació de reciclatge amb la qual s'obtingui un resultat mediambiental global equivalent o millor que la regeneració.
2. Per al compliment del que s'estableix en l'apartat anterior, s'establiran les mesures necessàries mitjançant desenvolupament reglamentari. Aquesta normativa inclourà els requisits d'informació necessaris per a donar compliment a les obligacions de la Unió Europea d'informació en matèria d'olis i olis usats».
4. Recollida separada dels residus domèstics perillosos abans del 31 de desembre de 2024
En tercer lloc, l’article 25.2 lletra e) de la LRSCEC estableix l’obligació de recollida separada dels «residus domèstics perillosos abans del 31 de desembre de 2024, per a garantir que no contaminin altres fluxos de residus de competència local».
En aquest sentit, el Preàmbul de la norma estableix que l’Annex I descriu les característiques dels residus que permeten qualificar-los com a perillosos. Per una altra banda, a Catalunya aquest tipus de residus reben el nom de «residus especials» d’acord amb l’art. 34.2 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus (d’ara endavant, TRLRR) que estableix el següent: «Són residus especials els residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l'Estat i per la normativa de la Unió Europea».
Pel que fa a les característiques dels residus que permeten qualificar-los com a perillosos d’acord amb l’Annex I es distingeixen les següents categories:
- HP 1 Explosiu: Correspon als residus que, per reacció química, poden desprendre gasos a una temperatura, pressió i velocitat tals que poden ocasionar danys en el seu entorn. S’inclouen els residus pirotècnics, els residus de peridòxics orgànics explosius i els residus autoreactius explosius. (...)
- HP 2 Comburent: Correspon als residus que, generalment alliberant oxigen, poden provocar o facilitar la combustió d'altres substàncies. (...)
- HP 3 Inflamable: En aquest punt, l’Annex distingeix entre els residus líquids inflamables, els residus líquids o sòlids pirofòrics inflamables, els residus sòlids inflamables, els residus gasosos inflamables, etc.
- HP 4 Irritant: Correspon als residus que, quan s'apliquen, poden provocar irritacions cutànies o lesions oculars (...).
- HP 5 Toxicitat específica en determinats òrgans (STOT en la seva sigla anglesa)/Toxicitat per aspiració: correspon als residus que poden provocar una toxicitat específica en determinats òrgans, bé per una exposició única bé per exposicions repetides, o que poden provocar efectes tòxics aguts per aspiració.
- HP 6 Toxicitat aguda: correspon als residus que poden provocar efectes tòxics aguts després de l'administració per via oral o cutània o a conseqüència d'una exposició per inhalació (...).
- HP 7 Carcinogen: correspon als residus que indueixen càncer o augmenten la seva incidència (...).
- HP 8 Corrosiu: correspon als residus que, quan s'apliquen, poden provocar corrosió cutània (...).
- HP 9 Infecciós: correspon als residus que contenen microorganismes viables, o les seves toxines, dels quals se sap o existeixen raons fundades per a creure que causen malalties en l'ésser humà o en altres organismes vius (...).
- HP 10 Tòxic per a la reproducció: correspon als residus que tenen efectes adversos sobre la funció sexual i la fertilitat d'homes i dones adults, així com sobre el desenvolupament dels descendents (...).
- HP 11 Mutagènic: correspon als residus que poden provocar una mutació, és a dir, un canvi permanent en la quantitat o en l'estructura del material genètic d'una cèl·lula (...).
- HP 12 Alliberament d'un gas de toxicitat aguda: correspon als residus que emeten gasos de toxicitat aguda (Acute Tox. 1, 2 o 3) en contacte amb aigua o amb un àcid (...).
- HP 13 Sensibilitzant: correspon als residus que contenen una o diverses substàncies que se sap tenen efectes sensibilitzants per a la pell o els òrgans respiratoris (...).
- HP 14 Ecotòxic: correspon als residus que presenten o poden presentar riscos immediats o diferits per a un o més compartiments del medi ambient.
- Per últim, trobem aquells residus que poden presentar una de les característiques de perillositat abans esmentades que el residu original no presentava directament. Quan un residu contingui una o diverses substàncies classificades amb una de les indicacions de perill o de les indicacions de perill suplementàries que figuren en el quadre 9, el residu es classificarà com a perillós per HP 15, tret que es presenti en tal forma que en cap cas tindrà propietats explosives o potencialment explosives.
A títol d’exemple, entre aquests residus domèstics perillosos més comuns (o residus especials d’acord amb la terminologia emprada per la normativa catalana) podem trobar les piles i les bateries, els fluorescents, les bombetes, les pintures, els dissolvents, els vernissos, les restes de productes fitosanitaris i zoosanitaris, els tòners i cartutxos d’impressió, els medicaments, els productes de neteja, etc.
En relació als residus perillosos, l’article 6 LRSCEC prohibeix expressament la reclassificació dels residus perillosos en residus no perillosos per mitjà d’una dilució o mescla l’objecte de la qual sigui la disminució de les concentracions inicials de substàncies perilloses per sota dels límits que defineixen el caràcter perillós d’un residu.
Per una altra banda, l’article 12.5.e).3º LRSCEC preveu que les autoritats locals puguin (per tant, no ho estableix com una obligació), a través de les seves ordenances, obligar el productor o altre posseïdor de residus perillosos domèstics o de residus les característiques dels quals dificulten la seva gestió, a adoptar mesures per a eliminar o reduir aquestes característiques o a dipositar-los en la forma i lloc adequats.
La Llei també conté un conjunt d’obligacions destinades al productor inicial o posseïdor de residus perillosos (per exemple, a partir de l’1 de juliol de 2022 han de disposar d’un pla de minimització -art. 18.7 LRSCEC-o totes aquelles obligacions que preveu l’article 21 LRSCEC).
A més, l’article 22.1 LRSCEC estableix que «a les fraccions separades de residus domèstics perillosos no els seran aplicables les obligacions derivades de la seva consideració com a residus perillosos contingudes en els articles 21, 31 i en el títol VI, fins que no hagin estat lliurades per al seu tractament en els punts de recollida establerts per les entitats locals segons el que es disposa en les seves ordenances en aplicació de l'obligació establerta en l'article 25.2». Per la seva banda, l’apartat 2 del mateix precepte preveu que «als residus domèstics barrejats no els seran aplicables les obligacions relatives als residus perillosos».
L’article 23.5 de la LRSCEC estableix una sèrie d’obligacions en matèria de residus perillosos dirigides als gestors de residus com, per exemple, que les zones habilitades per a l’emmagatzematge dels residus perillosos hauran d’estar protegides de la intempèrie i amb sistemes de retenció d’abocaments i vessaments [art. 23.5.a) LRSCEC], constituir una fiança en casos de residus perillosos [art. 23.5.b) LRSCEC] o no barrejar residus perillosos amb altres categories de residus perillosos ni amb altres residus, substàncies o materials. La mescla inclou la dilució de substàncies perilloses [art. 23.5.d) LRSCEC].
5. Recollida separada dels residus voluminosos (residus de mobles i estris) abans del 31 de desembre de 2024
Per últim, l’article 25.2 lletra f) de la LRSCEC estableix la recollida separada dels «residus voluminosos (residus de mobles i béns) abans del 31 de desembre de 2024».
Pel que fa a la recollida separada dels residus voluminosos -residus mobles i béns- hem de recordar que la disposició addicional 19ª de la LRSCEC estableix que «de conformitat amb la disposició addicional quarta de Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i en relació amb les obligacions de recollida, transport i tractament de residus tèxtils i de mobles i estris, els contractes de les administracions públiques seran licitats i adjudicats de manera preferent a través de contractes reservats». A continuació, l’apartat 2 de la disposició addicional 19ª LRSCEC preveu que per donar compliment a aquesta obligació, almenys el 50% de l’import de d’adjudicació haurà de ser objecte de contractació reservada a Empreses d’Inserció i Centres Especials d’Ocupació d’iniciativa social autoritzats per al tractament de residus. En cas contrari, l'administració pública i l'òrgan de contractació hauran de justificar-ho degudament i motivadament en l'expedient i podrà ser objecte de recurs especial o dels recursos establerts en matèria de contractació pública.
Cal considerar aplicables a la recollida separada dels residus voluminosos gran part de les consideracions efectuades sobre la contractació de la recollida separada dels residus tèxtils i el contingut de la Guia elaborada per l’ARC en tant que a les dues fraccions de residus se’ls aplica la disposició addicional 19a de la LRSCEC.
D’altra banda, segons la disposició final setena de la LRSCEC: «reglamentàriament, en el termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, es desenvoluparan règims de responsabilitat ampliada del productor per als tèxtils, mobles i béns, i els plàstics d'ús agrari no envasos en aplicació del títol IV d'aquesta llei. (...)».
Per últim, recordem que reglamentàriament es poden determinar altres fraccions de residus que hauran de ser objecte de recollida separada [art. 25.2.g) LRSCEC].